Boníssim nadal!!!

Aquest article serà en català, ja que Catalunya ha sigut el lloc on vaig passar el Nadal. He de dir que en mi no hi ha molt esperit de nadal, sempre penso que aquestes dates són més comercials… però clar que quan tota una família s’ajunta l’ambient de nadal es transforma en un ambient especial. Vivint des de fa més d’un any aquí a Catalunya, sempre em feia il.lusió passar el Nadal amb una família catalana, per entendre més les costums d’aquí.

Doncs aquest cop vaig ser convidat a passar el Nadal, molt a prop del mateix centre de Catalunya (Pinòs), a Solsona, un poble que es caracteritza molt per la gent amable i on es coneixen tots, a més a més dels carrers super petitons (que sempre m’han agradat), un casc històric gòtic com l’arquitectura que més m’agrada de Catalunya, que està dins d’una muntanya, carrers pujant i baixant com el barri on vaig créixer a la meva ciutat natal.

Vaig aprendre que la nit que globalment es diu «Nochebuena» (el dia 24 de desembre a la nit), no es celebra! es fa dinar al dia següent i a més es celebra Sant Esteve, el 26 de desembre. Vaig ser rebut per una família catalana, que no és com totes, ja que tenen una unió amb una família japonesa; em van tractar tant bé que podria dir que estava a casa meva, vam compartir el dinar del dia 25 de desembre, amb menjar típic, escudella de galets, intercanvi de regals, i una llarga però boníssima xerrada. Per sorpresa meva vaig rebre com a regal una samarreta de la selecció catalana de fútbol m’ha encantat! He de destacar que la família japonesa està super integrada a les costums catalanes, no són com els japonesos típics, això em va sorpendre molt. La veritat és que l’ambient era tan bo que no ha d’envejar res als poc nadals que he passat amb tota la meva família.

Per Sant Esteve vaig menjar cuina japonesa, al restaurant japonés de Solsona, Kinoko, que estava tancat exclusivament per nosaltres, vam menjar makis, suki yaki, i postres, mai havia menjat tant a la meva vida, no podia més i encara quedava fer el te o el cafe. Després del dinar vam jugar un joc de Play Station per ballar, tothom va riure molt l’estavem passant super bé, amb una caipirinha feta amb sake, super bona. Ja amb el dinar acabat vam fer la rutina, anar als bars a fer beures i xerrar una estona, encara que aquest dia vam demanar musica a un bar, una mica de salsa, per ballar, el millor que hem fet, primera vegada que vaig ballar tant, i no em cansava, i cada cop que ballo dix el mateix el ballar neteja el cos i ho fa viure a mil revolucions per hora.

També he de dir que des de que vaig arribar a Solsona va començar una ressaca que crec que encara no és ressaca perquè vam continuar bevent fins que vaig sortir del poble, allà va començar la ressaca. El que jo deia que era el cul del món m’ha deixat amb una bona impressió amb ganes de tornar, i poder compartir un altra vegada amb gent tan maca i bones persones.

Anuncio publicitario